Organització
1. ORGANITZACIÓ INSTITUCIONAL
- ÒRGANS OBLIGATORIS
Els òrgans comarcals obligatoris o essencials són: el Consell Comarcal reunit en sessió plenària o Ple, el president, els vicepresidents i la Comissió Especials de Comptes i el Consell d’Alcaldes.
- 1.1. El Ple: És el màxim òrgan de manifestació de la voluntat del Consell Comarcal. Al Baix Penedès està integrat per 25 membres de dret.
- 1.2. El president o presidenta: Exerceix la representació del Consell Comarcal. Convoca i presideix les sessions del Ple i dels altres òrgans col·legiats.
- 1.3. Els vicepresidents i/o vicepresidentes: El president o presidenta ha de nomenar, entre els consellers i conselleres, un vicepresident (o més d'un), perquè el substitueixin per ordre de nomenament en cas de vacant, absència o impediment, i als quals pugui delegar l'exercici de les seves atribucions.
- 1.4. El Consell d'Alcaldes: Creat per Decret Legislatiu 4/2003, ha d’emetre informe a determinades matèries assenyalades a la llei. En la pràctica té funcions més polítiques que no pas administratives.
- La Permanent del Consell d'Alcaldes: Dins de les facultats d’autoorganització que es concedeixen al Consell d’Alcaldes per tal de dinamitzar les reunions, preparar els assumptes i fer-ne el seguiment, el Ple estableix que aquest òrgan podrà acordar l’establiment d’una “Permanent” integrada per un màxim de tres alcaldes de la comarca, escollits de forma que hi hagi una certa representació entre les diverses opcions polítiques i les diferents tipologies de municipis existents.
- 1.5. La Comissió Especial de Comptes: Està prevista a l'article 15 Decret Legislatiu 4/2003, i d'acord amb el que estableix l'article 56 i següents de la LM i del règim local de Catalunya, és designada especialment perquè revisi i informi els comptes del Consell Comarcal i de tots els organismes que en depenen.
- ÒRGANS COMPLEMENTARIS
Són òrgans complementaris de caràcter permanent les comissions informatives i el Consell de Presidència (actual Junta de Govern). (art. 5 ROC).
El Ple pot designar comissions especials per a la informació i la resolució d'assumptes específics (art. 6 ROC).
- 2.1. Les Comissions Informatives Permanents (CIP): Les comissions informatives són òrgans delegats del Ple per a la informació pròpia i la preparació de les matèries que hagin de ser discutides i aprovades pel Ple. Les comissions informatives no poden tenir funcions decisòries. El Ple és l'òrgan que determina les comissions que s'han de constituir i tots els grups polítics hi han d'estar representats a cadascuna d'elles. Actualment hi ha una única CIP:
- CIP d'Assumptes Generals, que té competència sobre tots els assumptes administratius (els de caire polític o institucional són tractats en Junta de Portaveus), llevat de les qüestions sobre comptes -i per extensió, d'hisenda- que són competència de la Comissió Especial de Comptes
- 2.2. La Junta de Govern: Va ser creada per acord de Ple 4/1999, de 31 d'agost, i mantinguda pels governs dels mandats següents. Està composta essencialment pel president i els vicepresidents i té dos tipus de funcions:
- de caràcter consultiu i d'assessorament de la Presidència, absorbint les funcions que l'article 131 del Reglament orgànic comarcal estableix per al Consell de Presidència, el qual queda integrat en l'esmentada Comissió;
- de caràcter decisori, per delegació del Ple i de la Presidència, per un conjunt de matèries concretes.
2. ÒRGANITZACIO OPERATIVA I DEPARTAMENTAL
L’estructura organitzativa del CCBP destaca la seva forma en aspa, al centre de la qual s’hi troba la Gerència, cap de l’estructura administrativa,essencialment estable (dissenyada en funció dels serveis que presta), i que té per sobre tota l’estructura institucional, de composició essencialment variable, en funció de la resultant de cada procés electoral. Al davant de cada àrea un conseller és la persona responsable d’assegurar la direcció política marcada pel Ple. Davant de cada departament, un coordinador n’és el responsable tècnic a les ordres immediates de Gerència, qui respon, en primer terme, davant el president i finalment davant el Ple, de l’eficàcia de l’organització en l’assoliment dels objectius establerts i del cost amb què els objectius són assolits (eficiència)
Departament: És la unitat bàsica de l’organització administrativa del Consell. El seu origen teòric rau en la teoria de la divisió del treball per especialització i en la limitació del nombre de subordinats que poden ser gestionats de forma eficaç per un cap (set persones com a màxim). Atès que el Consell presta diferents serveis, cada departament s’especialitza en un servei (o diversos), que fa possible una organització funcional.
Secció: Alguns departaments poden introduir un nivell jeràrquic intermedi.
Negociat: És la divisió d’un departament o d’una unitat de suport.
Unitat de suport: És un tipus de departament que produeix serveis interns. S’especialitza a facilitar que altres departaments puguin prestar (fabricar, produir, servuccionar) serveis. Essencialment, les unitats de suport són Secretaria, Intervenció i Informàtica.
Tecnoestructura o Estaf: És una funció d’assessorament legal o tècnic que presten ordinàriament les unitats de suport a la Gerència o als òrgans polítics (Ple, Junta de Govern i president).
En tot cas, l'estructura està construïda en funció dels serveis a prestar. Els serveis i, per extensió, els seus receptors (ciutadania i ajuntaments) són el centre sobre el qual es contrueix tot el sistema de gestió de l'organització.
Arxius relacionats
Qui som? (Treballadors del Consell posant amb el president i alguns consellers - desembre 2010)
Com ens organitzem? (Organigrama institucional 2011 - 7è mandat)
Què fem? (Mapa de prestació de serveis, exercici 2012 - 7è mandat)
Com actuem? (Organigrama operatiu 2012 - 7è mandat)